Origen de l'electricitat

    

Model d'un àtom de Rutherford

      A finals del segle XIX, ja s'havia elaborat
tota la teoria matemàtica a la que responien els fenòmens elèctrics, però es continuava sense saber què era allò que es "movia". Diferents experiments ho van anar desvetllant; destaca el de Rutherford amb fines làmines de metall el 1911, del que es deduïa que la màteria estava formada per unes zones puntuals amb càrrega positiva, envoltades d'uns núvols de partícules amb càrrega negativa girant al seu voltant.

       Lligant amb la química es veu que aquesta estructura correspon a la idea d'àtom (part més petita de la màteria). A la zona amb càrrega positiva se l'anomena nucli d'àtom, i es a més on es concentra quasi tota la seua massa, i a les partícules negatives se les anomenen electrons, són aquests, els que en els conductors poden passar d'un àtom a un altre i així produir el corrent elèctric; també se'ls pot fer abandonar un material i aquest adquirirà càrrega positiva, el material a on passin adquirirà càrrega negativa. Quedaven així explicats els fenòmens elèctrics.